Com esteu, gent!

Ahir ja vaig començar a anar a l'escoleta. Ja en tenia ganes, la veritat. No és que a casa no m'ho passés bé, però els pares em van fer una mica la vida impossible. Cada dos per tres em preguntaven si tenia ganes de fer pipí. I apa, cap a la gibrelleta! I jo, sincerament, no em venia de gust fer el meu pipí allà dins. Jo amb el meu bolquer ja sóc feliç, no m'he de procupar de res. Però mira, tant a la mama com al papa se'ls va ficar al cap que havia de portar calcetes i dir adéu al bolquer. Ah no!, per això sí que no hi passo!!! De fet em sabia greu per ells, perquè la mama feia cara d'estar esgotada, i el papa es posava una mica nerviós.

Al final es veu que ho varen entendre i es van adonar que era una missió impossible.

Primera batalla guanyada!!!

la vella xaruga

Hola, amics!

Avui m'he decidit a escriure sobre aquest personatge que, si més no, trobo curiós. De fet tothom, a l'escoleta, al carrer, l'anomena vella quaresma, però a casa de tota la vida li hem dit vella xaruga. És una dona simpàtica, i que no sé per què -m'ho han explicat, però no ho acabo d'entendre- té set cames. Bé, ara ja només n'hi queden tres, perquè cada setmana n'hi tallen una. A l'escoleta la hi tallem els divendres, fem una cançoneta que m'agrada molt i ja me la sé de memòria. A la plaça de la Peixateria, al costat de casa, hi vaig els diumenges amb els pares i també la hi tallen. Abans, però, fan la tira de comèdia. Canten, fan versos i rodolins, i fins que no aconsegueixen tallar-la-hi passa una estonada llarga!!! Però a mi m'agrada, perquè el papa em puja a les seves espatlles i jo faig com si fos un gegant!!!

Oi que és maca?

Novetats

Hola, gent!!!!

Mira que n'han passat de coses últimament!

Per començar, ara visc a una altra casa. Amb el papa i la mama, eh!!!, no us penseu pas que m'han desterrat de la seva vida! -ja els agradaria, ja!

Ara les coses han canviat una miqueta (i per a bé). Veig el papa cada dia a la tarda i jugo una miqueta amb ell, que ja ho trobava a faltar.

Fins i tot ara hi ha dies que és el papa el que m'acompanya a l'escoleta, i jo encantada de la vida, tu!

En fi, només us n'he fet cinc cèntims, perquè amb el trasllat i tot plegat he anat bastant atabalada.

Ja us aniré posant al dia, que ara espero poder explicar-vos cosetes molt més sovint!

ANY 9

Bon any a tothom!!!

Ja hem començat un any nou, almenys això diu la gent, el papa, la mama... tothom.... I jo, si m'ho diuen, m'ho crec. De fet, ultimament trobo que han passat coses diferents. Per exemple, he estat una temporadeta sense anar a l'escoleta, i em passava molts dies jugant amb els cosinets, i moltes estones amb els papes a casa. He donat cops de bastó a un tió i li cantava una cançó mentre li fotia cops, i escolta tu! tot i fer-li pupa, em cagava xocolates i joguines i tot de coses xules. Un altre dia vaig anar amb la mama i els cosins a veure passar tot de carrosses i uns senyors que es diuen reis. Tothom estava content i esverat, però a mi no em va fer gaire gràcia. Fet i fet només feien que llançar-me caramels i em feien pupa al cap!!!! no li vaig trobar el què...
Ahir ja vaig tornar amb la Marina i a veure a tots els meus amiguets: la Laia, l'Àlex, en Dídac, l'Ariadna.... Suposo que això vol dir que he tornat a la normalitat.

La castanyera

Hola, gent!

No em renyeu, que ja sé que fa molt i molt que passava de vosaltres. I és que sóc una mica fresca -ja m'ho diu la Marina, la meva mestra. Bé, el cas és que us vull explicar una cosa. Resulta que ja fa dies que per allà l'escoleta ha aparegut un personatge que, si més no, em resulta curiós. De cop i volta, en arribar a les Figueretes, em trobo, allà, palplantada en un racó, una senyora que era gran com les iaies -més i tot. S'estava allà asseguda, amb un mocador al cap, i una bufanda, i uns guants, i tota ella molt i molt abrigada (no sè per què, perquè mira que hi fa calor a la meva escoleta!); també tenia una taula davant amb un cistellet tot ple de castanyes i moniatos. Doncs es veu que no s'ha mogut d'allà ni que la punxessin. Ja fa tres o quatre dies que hi és, i quan el papa o la mama em vénen a recollir, em diuen que li digui hola i no sé quantes ximpleries més. Ella no diu res. Total, que jo em pensava que les castanyes que tenia eren per fer bonic. I no. Resulta que es mengen, tu! I són bones, eh? Però la mama sempre em dóna bocinets petits perquè diu que hi pot haver cucs... I què?! En fi, que he descobert que la senyora aquesta es diu Castanyera. De totes maneres, avui m'han dit que li faci un petó, perquè ara ja trigaré a tornar-la a veure... Vaja, que aquí, quan treus l'entrellat d'alguna cosa, aviat s'acaba.

Sant tornem-hi !!

Hola a tots de nou!

Ara feia dies que no escrivia. I és que entre una cosa i una altra he anat bastant de bòlit. Entre d'altres novetats, ja he començat a anar a la meva escoleta. M'ha agradat tornar a veure els meus companys de jocs, i sobretot en Figueret, el gegant de l'escola. De fet, hi ha cinc nens nous a la meva classe, però tot i que ara no en recordo els noms, són la mar d'eixerits. Ara amb nosaltres s'hi està la Marina, la mestra. A mi m'agrada, i sempre que arribo i marxo l'omplo de petonets.

Com a segona novetat us diré que he començat a anar a piscina. A mi no m'agrada, i el divendres passat, tot i que el papa em va venir a recollir a l'escoleta amb la bici -que m'agrada molt-, i em va dur a fer xip-i-xap, a mi, si voleu que us sigui sincera, això de ficar-me a l'aigua, encara que sigui amb el papa, no em va fer cap gràcia. Em vaig passar l'estona plorant... què vols!!! La mama diu que ja em passarà, però jo, només que m'esmentin això de la piscina o el nom d'en Pere (es vol fer el simpàtic amb mi i no m'agrada), que és el nostre monitor de fer xip-i-xap, m'agafa un no sé què i només em surt la paraula NO! NO! i NO!

Cavallets

Entre ahir i avui, me n'he fet un fart de muntar als cavallets! Us en faig cinc cèntims. La mama té un feix de vals per pujar-hi de gratis, perquè les tietes Núria i Maria són de la Unió de Botiguers de Mataró i mira!... es veu que això dóna privilegis. Però jo sóc petita i no puc pujar-hi sola, i la mama no pot pujar amb mi perquè es mareja, i el papa para poc per Mataró -un panorama més aviat trist, no?

Però vaja! El papa ha fet un pensament i en dues tongades (la d'ahir i la d'avui) ha rescabalat força: he fet un munt de viatges, amb el pesat del papa al meu costat o al meu darrere! El que m'ha agradat més ha estat cavalcar els cavalls, que t'has d'agafar amb totes dues mans a una barra de ferro i vinga per amunt i per avall -és molt txulo! També he pujat al cotxe de bombers, i al jeep, i al cotxe esportiu... Però encara no em deixen pujar a l'olla (que s'hi posen els gambirots i la fan voltar molt de pressa) ni a les cadiretes de les vores, que sembla que volin quan tot plegat fa voltes. Per fer això m'hauré d'esperar a l'any que ve. Paciència...

Però per Nadal hi tornarà a haver cavallets i allà m'hi trobareu!